La vigília de la Diada, aquest passat 10 de setembre, milers de nord-catalans es manifestaven als carrers de Perpinyà per reivindicar que el nom de la nova regió administrativa francesa en què ha quedat absorbida Catalunya Nord, faci una referència explícita a la catalanitat de les comarques del nord i per reclamar que es doti al territori de mitjans i estructures per desenvolupar polítiques
lingüístiques, culturals, econòmiques i socials específiques en el marc d’aquesta nova regió. L’endemà, Onze de Setembre, bona part dels que ens havíem manifestat a Perpinyà també érem a Salt  per participar en la concentració de la Diada. Aquesta és la imatge de la realitat dels Països Catalans avui. Cometríem un error qualificant aquestes dues mobilitzacions d’incompatibles i limitant-nos a somriure per la distància d’anys llum que existeix entre les dues manifestacions tot i que geogràficament només les separaven un centenar de quilòmetres. La demanda d’un nom
i l’equivalent a un estatut a Catalunya Nord, i una mobilització per un nou estat al Principat. Però des de Catalunya Nord tenim molt clar que tot forma part de la mateixa reivindicació del territori català.