Aquests últims anys hem viscut una nova primavera catalana, la gent ha sortit al carrer a fer política, ha reclamat poder decidir, ha forçat el final del règim de la Transició del 1978, ha portat a un canvi del sistema de partits, ha exigit més democràcia, més llibertat, més justícia. La resposta de l’Estat ha sigut visceral i colpidora, fins al punt de posar en joc la mateixa essència democràtica institucional.

Catalunya viu ara mateix sota una pressió autoritària inèdita. D’aquí que les apel·lacions a defensar la democràcia no siguin gens exagerades, tenen tot el sentit. Venen altre cop temps foscos, trontolla l’estat de dret a Espanya, violentat fins a extrems indicibles, d’una manera impròpia d’una societat europea avançada.